dimarts, 27 de setembre del 2016

Si em voleu acompanyar veurem diferents tipus de peix del nord de la Costa Brava...

Fa més de dos anys vaig tenir l'oportunitat de viure una jornada del què es coneix com a "Pesca turisme", un dia de pesca i de convivència amb la gent del mar a bord del Costa Mediterrània, una de les barques d'arrossegament amb base al port de Llançà.


L'experiència va ser tan engrescadora que l'he repetit un parell de vegades més, així com també una altra a bord de la barca Mar Endins, aquesta dedicada a la pesca amb palangre.


De la suma d'aquestes experiències veiem ara un recull d'imatges de diferents espècies que es capturen en aquestes dues modalitats de pesca, la majoria amb interès comercial i gastronòmic, altres sense interès però que també queden atrapades a les xarxes o als hams.

De peixos a les nostres aigües n'hi ha moltíssims més, alguns es pesquen des d'altres tipus d'embarcacions, en altres horaris, en altres èpoques de l'any, en altres caladors... en definitiva, això no és un inventari del què hi ha al mar, sinó només el testimoniatge del que he anat veient en uns dies molt concrets.

La proposta es complementa amb uns quants suggeriments d'alguna de les aplicacions a la cuina d'allò que hem pescat, podríem parlar sense exagerar de directament del mar a la taula. Som-hi! 

*   *   *   *   *

Comencem per la "bruixa" (Lepidorhombus boscii), a la Ràpita se la coneix com a "misèria".



La "cabra de fons" (Paromola cuvieri), en diferents ports se'l coneix també com a "cabró", "cabrot", "cabra" o "cranc de fons". Aquest és el cranc més gran dels que es troben a la Mediterrània.


El "calamar" (Loligo vulgaris), quan és petit es conegut com a "calamarsó", a Barcelona "xipiró" i al sud de Tarragona "calamantxí". 

Què me'n diríeu si el farcim de porro i albergínia?


De la "canana" (Todarodes sagittatus), se'n pesquen dues variants, la "canana rossa", més petita, i la "canana negra o de fons" de mida més gran.

Amb la canana de fons podem fer un senyor arròs.




El "congre" (Conger conger) només es reprodueix una vegada a la vida i per fer-ho baixen a grans profunditats on la pressió de l'aigua l'ajuda a treure els ous.




El "cranc" (Geryon longipes), conegut a Roses i a Barcelona com "cranc de la gamba", a Palamós, Vilanova i la Ràpita com "cranc de fons".

De tots els crancs que habiten a la Mediterrània aquest és el que ho fa a major profunditat i és capturat quan les barques d'arrossegament "van a la gamba", d'aquí li ve el nom amb que se'l coneix en alguns indrets.


El "bernat ermità" (Paguroidea), també conegut només com a "ermità". No té interès gastronòmic ni comercial.


El "drago vermell" (Synchiropus phaeton) és un petit peix que es troba a la part septentrional de la Mediterrània i a una part de l'Atlàntic, viu sobre fons sorrencs o fangosos. No té cap interès comercial.


Ara parlem del "escamarlà" (Nephrops norvegicus), a Tarragona, Cambrils i la Ràpita es conegut com a "garagan".

Amb els escamarlans podem preparar un arròs caldós per llepar-se els dits.




L'"escolà" (Molva dipterygia).

En el llibre "La cuina de barca" es diu en boca del pescador Sindo Salvador: ""Si anaves en fora agafaves quatre penegals, dos escolans, un rapet, quatre escamarlans, quatre xoriços... i amb allò feies el ranxo"".


"Escórpora" (Scorpaena porcus),  a Palamós la coneixen a més com a "rascassa", a Vilanova com a "rasclot" i de Tarragona cap al sud en diuen "escorpa".

Podríem parlar d'un suquet d'escórpora i gambes, n'hi ha per sucar-hi pa, us ho asseguro.


Ara li toca el torn a la "espardenya" (Stichopus regalis), a Roses, Palamós, Barcelona i Vilanova parlen de "llongo", a Tarragona i Cambrils de "llenguet" i a les Terres de l'Ebre de "pastisset".

Encara que pel seu aspecte no ho aparenti és parenta del eriçons, ningú ho diria, oi?


La "gamba blanca" (Parapenaeus longirostris) a Barcelona i Vilanova també se la coneix com a "gamba llagostinera".

La seva presència en algunes zones ha disminuït considerablement i és habitual trobar-ne al mercat que procedeix de les costes africanes.




Veiem ara la "gamba" (Aristeus antennatus), a Llançà es coneix com a "gamba rosada", a Roses i Vilanova com a "gamba vermella" i curiosament a Tarragona com a "gamba blanca".

Es habitual a la nostra taula parlar de plats de mar i muntanya, us ve de gust un conill amb gambes?


La "llagosta" (Palinurus elephas) de tots els crustacis és, sens dubte, el més apreciat.


El lluç (Merluccius merluccius), quan és petit el coneixem com a "llucet" i a Cambrils coma "llucetó".

A veure que us semblaria una cassoleta de lluç al vermut blanc amb formatge idiazabal.

Acabat de pescar les ganyes son rosades, a mesura que passen les hores es van enfosquint.

De la "lluerna fosca" (Chelidonichthis obscurus) també se'n diu "pubilla", "biret", "garneu", "lluerna filosa", "oriola", "rafet" o "viret.

Les llargues aletes pectorals, com si fossin dits, li permeten "caminar" pel fons sorrenc o fangós en busca d'aliment.



A la "maire" (Micromesistius poutassou) se la coneix de manera molt diferent: "bacallaret", "lluça", "llúcera", "mare de lluç" i "tabanc".


La "moixina" (Galeus melastomus), és una espècie del petit tauró que viu habitualment entre els 150 i els 500 metres de profunditat. A la mateixa barca els pescadors el pelen i així és tal com arriba a la llotja i a les peixateries.





Del "moixó" (Argentina sphyraena) a Blanes en diuen "llué", a Arenys "peix sense sang" o "peixorell", a Vilanova "peix de plata" i a la Ràpita "peix rei".


La "molla" (Phycis blennoides) és un altre del peixos coneguts amb noms ben diferents. A Palamós, Arenys i Vilanova la coneixen també com "mamona", del Maresme fins a l'Ebre com a "bròtola" i a l'Ametlla, a més, com a "mòllera".

Dues de les característiques que la fan inconfusible són els ulls grans i les molt llargues aletes del ventre.



La "morena" (Muraena helena) és perillosa i agressiva i la seva mossegada molt dolorosa, és per això que molts pescadors defugen d'agafar-les i no els fa res de tornar-la a l'aigua.

Aquesta és l'única excepció de tota aquesta proposta, la morena mostrada no prové de la pesca que jo hagi viscut, la vaig veure al mercat de Maó. L'he volgut mostrar en ser una espècie ben poc habitual de veure a la peixateria.


El "morralet" (Sepiola rondeleti), a Vilanova el coneixen com a "sarró", "sarronet" o "orellut" i de Tarragona cap al sud se'n diu també "fotesa".

Són com petites sípies saboroses, molt poc abundants. Tenen una característica singular, estan dotats d'un parell d'organs que produeixen llum, com les cuques de llum.


Del "negret" (Centrolophus niger) també se'n diu  "trotllo negre" i "pàmpol".

La seva carn és suau i gustosa. En no haver-n'hi grans quantitats es pesca només ocasionalment.



El "pagre" (Sparus pagrus) és de carn blanca i molt saborosa.



El "peix rellotge" (Hoplostethus mediterraneus) no presenta cap interès comercial.


El "penegal" (Helicolenus dactylopterus) està emparentat amb les escórpores si bé les seves espines no són verinoses.

La seva carn dura i gustosa el fa molt apropiat per fer-lo en suquet.


La "popa" (Octopus macropus) a Barcelona se la coneix com a "pulpa", a Tarragona com a "pórpora", a Cambrils com a "pórpura" i als ports del Delta com a "polpa".

Es caracteritza per la llargària de les seves potes. De tots els pops aquest és el què té la carn més dura.


El "pop blanc" (Eledone cirrosa) quan és petit se'l coneix com a "popet", en aquesta etapa és quan és més cotitzat, és molt més apreciat que els adults.

Què us sembla si els fem en samfaina?


La "quimera" (Chimaera monstrosa) té una punta verinosa a l'aleta dorsal, la seva punxada és força dolorosa.



El "rap" (Lophius piscatorius) és un dels peixos que no falta a cap peixateria.

El cap aplanat amb boca molt ampla és proporcionalment molt gros respecte al cos, per aquest motiu, a la mateixa barca, els pescadors separen el cap del cos dels exemplars més grans ja que a la llotja obtenen un millor preu subhastant el cos i el cap per separat.

Us proposo preparar el rap a l'all cremat, tal com ho fan tradicionalment els pescadors del Garraf.




El "sabre" (Lepidopus caudatus) es pesca al nord de la Costa Brava, més al sud són de mida petita i no tenen sortida.


El "titulot xato" (Coelorhynchus coelorhynchus) és un peix que s'alimenta de gambetes, cargols i cucs marins. Té molt poc interès comercial.



El "sorell" (Trachurus trachurus) de petit se situa en grups nombrosos sota de les meduses com a defensa davant d'altres peixos depredadors sensibles a les descàrregues urticants de les meduses.


Acabem amb la "xinxa" (Munida rugosa) que al port de Roses la coneixen com a "capità", a Palamós com a "sastre" i a Vilanova n'hi diuen "clenquis".


Finalment vet aquí alguns exemplars sense interès comercial que no he estat capaç d'identificar.



* * * * * * * * * *
Vull expressar el meu agraïment a en Jaume Caball, patró de la barca "Costa Mediterrània" per l'atenció i les facilitats donades per a l'elaboració d'aquesta proposta, agraïment que  faig extensiu a l'Antoni Negre, patró de la barca "Mar Endins".
Els noms populars dels peixos als diferents ports pesquers de Catalunya els he obtingut del "Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya" obra de la biòloga Alícia Huguet i Sesma.

16 comentaris:

  1. Un reportatge basat en una experiència excepcional. Hi ha que veure la gran riquesa de la nostra costa, tot i que jo, soc bastant negat distingint les diferents espècies.
    Moltes gràcies per les teves visites durant la meva absència del blog.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis Josep, jo conec les més habituals a la peixateria i als fogons, l'assessorament d'en Jaume Caball ha estat fonamental.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Moltes gràcies Manel de part meva i de tota la tripulació. Ha estat un honor poder col·laborar en el teu blog. Una abraçada.
    Jaume.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Jaume, que us estic molt agraït. Les vivències a la barca són sempre enriquidores, engrescadores.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Quin reportatge més complet, impressionant.

    Joan

    ResponElimina
  4. Y yo que me consideraba una buena degustadora de pescado, si no conozco mas que una décima parte de todo lo que has conseguido pescar. Vamos aprendiendo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En cualquier pescaderia bien surtida hay muchas más especies distintas, tanto de peces como de crustáceos y moluscos.
      No me importaria poder vivir la misma experencia desde otro tipo de embarcaciones.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Moi qui adore poissons et fruits de mer! Tu m'as ouvert l'appétit, Manel. Excellentes photos.

    ResponElimina
  6. Déu n'hi do!, quin bé de déu!
    Una jornada fantàstica que devies molt gaudir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una experiència que val la pena de viure, us la recomano.

      Elimina
  7. fantástico viaje . como bióloga me he detenido encada una de las fotos y mirado los detalles . muy buenas todas ellas . me imagino las comidas que vos estuviste pensando . un beso muy grande mi querido amigo . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. En algunas variedades de pescado he incluido un enlace con una receta. Hay peces muy conocidos otros no tanto, alguna receta es clásica otras son menos habituales, si alguien se anima a probarlo me daré por satisfecho.
      Un beso, Alejandra.

      Elimina
  8. ·.
    Nunca había oído hablar de un 'turismo de pesca'. La verdad es que es una actividad interesante y enriquecedora y no me importaría participar en ella.
    Hay que ver cuanta riqueza encierra el Mediterráneo.
    Y de la sección gastronómica... ni hablamos. Da mucho de si.
    Un abrazo

    La Mirada Ausente · & · Cristal Rasgado
    ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esta actividad de turismo de pesca se está desarrollando en el Mediterráneo, aquí las embarcaciones regresan cada dia a puerto.
      Sin duda, para quienes no somos pescadores, se trata de una experiencia muy interesante, ver salir el sol desde alta mar, convivir con los pescadores, escuchar sus experiencias, ser un espectador privilegiado de su quehacer diario, comer a bordo con lo que el mar proporciona, en fin, vale la pena vivirlo.
      Un abrazo.

      Elimina