dimecres, 23 d’agost de 2017

Si em voleu acompanyar en la passejada més trista i emotiva per les Rambles de Barcelona ...

Fa temps, massa temps, que les notícies d'atemptats indiscriminats al cor de les ciutats ens colpegen sovint. Els passats dies 17 i 18 aquesta macabra loteria ens ha tocat de ple, a Barcelona i a Cambrils.

De moment es comptabilitzen 15 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits de 43 nacionalitats diferents i, pel que se'ns explica, les intencions dels autors eren encara molt més devastadores.

Per veure la reacció de la gent he seguit, amb l'emoció a flor de pell, el macabre recorregut de la furgoneta que al seu pas va sembrar el terror Rambla avall.

Les Rambles m'han fet pensar en una immensa catedral, amb altars centrals a l'entrada i a la capçada i amb múltiples capelles laterals a ambdós costats de la nau central. La gent hi encén espelmes, hi diposita flors, hi deixa objectes personals, hi escriu frases de condol, cadascú en la seva pròpia llengua. Hi ha qui plora, altres resen, s'hi veuen expressions de ràbia, d'impotència, de dolor, tot en un respectuós silenci que impressiona i molt a tots els que estem acostumats a les Rambles alegres i bullicioses de sempre.

Quan entremig de les mostres de condol trobem la fotografia d'alguna de les víctimes mortals, els sentiments i les emocions pugen uns quants graus més.































Els més sentit record per a tots aquells que, d'una manera o altra, ho han patit.